Reservas

 

Hi havia una vegada un càmping

Josep Suñé Sabadí, ‘in memoriam’ (1940 – 2022)

Corrien els anys 50 quan Frederic Suñé Artigas, un armador de vaixells pesquers de la Costa Brava, emprenedor i somiador, va trobar i va comprar uns terrenys de poc valor en l’època entre l’Escala i Sant Pere Pescador, veient l’oportunitat de fer una aposta arriscada: construir-hi un càmping.

El 1968 va obrir les seves portes el càmping Las Dunas, i va ser el seu fill Josep Suñé qui, des del primer moment, va agafar el timó del projecte. Any a any, dècada a dècada, aquest terreny erm es va omplir de vida, en el que avui seria la millor representació d’un projecte econòmic sostenible i de respecte pel medi ambient. Una manera d’estiuejar a l’aire lliure i de manera ecològica; sense edificis que malmetin el paisatge, en llibertat i amb un esperit de convivència i humanitat que paga la pena experimentar.

Aquella aposta inicialment arriscada es va convertir en el primer càmping de prestigi a Europa. El que al principi eren només 25 empleats avui són 350 ocupacions directes i més de 600 d’indirectes. Un projecte que genera benestar i progrés a la zona i a l’entorn, ja que un càmping en crida un altre i aquests creen tota una infraestructura al seu voltant, generant més treball i més ocupació. Pel famós càmping de la Costa Brava han passat figures de la talla de Michel Jacobs, Johan Cruyff, el Dr. Spechmann o John Major, l’expremier britànic, entre d’altres. Però, sobretot, infinitat de nens que ara continuen estiuejant allí amb els seus fills i nets, transmetent l’amor i el respecte per la nostra terra, els nostres paisatges i els nostres costums.

El Josep ha estat part de la vida de totes aquestes famílies. Sempre va ser un home de l’Empordà, fet per la tramuntana. Tossut, però bo i amb un cor com pocs. Va ajudar tantes i tantes persones, institucions i entitats. El Josep sempre estava al costat de qualsevol que tingués un problema. “Geni i figura”, deien a l’Escala i a Sant Pere Pescador, on va viure aquests últims anys.

Josep, molts et plorarem i t’enyorarem. Recordaré sempre quan jugàrem a rugbi junts. Però segur que allà on estiguis trobaràs una vida com la del teu càmping, una manera de conviure respectant la naturalesa i la gent. Aquí deixes una instal·lació turística del segle XXI en mans dels teus fills, Fede i Roser, i nets, Marc i Júlia. Portaran Las Dunas al centenari, amb el mateix mestratge, constància i humanitat amb què tu ho vas fer. Descansa en pau, amic.